Ads Top

Romanço I una barqueta de moros (Eivissa)

  Els romanços són poemes narratius, sovint importats d'altres bandes.

 

I UNA BARQUETA DE MOROS (Eivissa)

image

I una barqueta de moros
a Eivissa varen venir,
de tres cases que hi havia
dos ne varen espenyar.
'Naren a can Joan Batle
i hi havia bestiar,
i hi trobaren dos pastores,
les varen encaptivar.
Sa petita quan va veure
va caure i es va esmaiar;
digueren uns amb sos altres:
i aquesta haurà de quedar.
I es més petit va respondre:
i aquesta no quedarà,
si el rei moro ho sabés
mos podria castigar.
Sa petita davall 'xella
i sa grossa per sa mà.
I adiós terres d'Eivissa,
i adiós qui quedarà,
que es moros ja mos n'enduen,
mai més no podrem tornar.
I sa mare les cridava
d'etzevora de la mar.
I mamà no mos crideu
només mos feis turmentar.
I as cap des quaranta dies
a Eivissa varen tornar.
Son pare quan les va veure,
va caure i es va esmaiar
i els va parar la taula
per si volien menjar.
Sa primer paraula que digueren:
i a on és sa mamà.
Menjau, menjau, filles meves,
vostra mare no vendrà
perquè vostra mare ho és,
ho és morta i enterrada,
que es va morir des disgust
de quan voltros vos n'anàreu.

Del grupo UC

UC - Ses germanes captives

Estau atents, germans meus,
que un romanço vull contar,
d'una barqueta de moros
que a's Pou d'es Lleó saltà.

De set cases que hi havia,
sis ne varen espanyar.
Deixaren Can Miquel Jaume,
que hi trobaren bestiar.

— Mos calarem a l'aguait,
que es pastoret ja vendrà.
— Vuigué Déu o la ventura,
dones hi varen anar.

Hi anaren dos donzelles,
pastores de bestiar.
Ells ne varen ser traïdors,
que les varen agafar.

— Adiós, terres alegres,
que solíem caminar,
i no ploreu més, ma mare,
no mos faceu turmentar.

No hay comentarios:

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.

Con la tecnología de Blogger.